- Editorial METEORA -

COL·LECCIÓ: Papers de Fortuna

L'últim viatge d'Ago Ymeri · Vil·la Marini · Enlloc · Alizmur · Totes aquelles guerres · Carrer Mogut, 25 · Una màgia molt clara · El son de la medusa · L'harúspex · La taca negra · Desig de foc · Fills de la derrota · El saber del cor · Quatre fets singulars · L'inici del capvespre · Animals destructors de lleis · L'agonia de Severià Vargas · El vi fa sang · El gratacel

El gratacel Màrius Sampere

Eusebi, un home ja gran que té la intenció d’entrevistar-se amb un misteriós dirigent anomenat Z, penetra en l’enormitat d’un gratacel ple de persones en actitud funcionarial que el remeten a Virgili, el gran guia del laberíntic ediﬁci. Amb Virgili, doncs, Eusebi trobarà tota mena de personatges, situacions i ambients que li revifaran els grans dubtes, els grans dilemes de l’existència; de replà en replà i gràcies a un ascensor aleatori accionat per ﬁtxes, els misteris irresolts de l’home aniran apareixent i desapareixent a mesura que els pisos del gratacel vagin sent visitats per Eusebi, sempre amb la companyia, de vegades aclaridora, de vegades carregosa, de Virgili.
¿S’acomplirà el desig d’Eusebi de veure Z? I si el veu, ¿el comprendrà? Acompanyar Eusebi en aquesta ascensió als inferns de formigó serà un repte per al lector. La divina comèdia de la vida pot prendre moltes formes, però segur que una de les més curioses i personals és la de Màrius Sampere.

• Data de publicació: abril de 2010.
• De Màrius Sampere, també a Meteora: Altres presències

FRAGMENT | CRÍTIQUES | COMPRAR

Màrius Sampere (Barcelona, 1928) s’educa a les escoles del Guinardó, a l’Institut Balmes i en una acadèmia. De 1944 al ﬁnal de la dictadura treballa en el món de la fotograﬁa i la publicitat a Badalona i a Santa Coloma de Gramenet. Amb la Transició, es fa funcionari de l’administració en qüestions d’assessoria i normalització lingüística.
El 1958 comença a escriure poesia en català. Amb L’home i el límit guanya el Carles Riba (1963). El 1972 és nomenat Mestre en Gai Saber, Flor Natural a Zuric, Viola a Brussel·les i Englantina a Ginebra. El 1975 publica Poemes de baixa freqüència on aplega la meitat de la seva producció entre 1963 i 1973. El 1982 guanya el Jordi de Sant Jordi a València amb Samsara. Finalista del Vicent Andrés Estellés amb Qüestions menors (1983), l’any següent rep el Miquel de Palol de Girona amb Llibre de les inauguracions. Després publica Oniris i el tret del caçador (1987), L’ocell que udola (1990), La taula i les estrelles (1992), La cançó de la metamorfosi (1995), Demiúrgia, premi de la Institució de les Lletres Catalanes (1996), Thanatos suite (1997), l’antologia Si no fos en secret (1999), Subllum (premi de la Crítica Serra d’Or, 2000), Les imminències (premi Ciutat de Barcelona i Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya, 2002), Mutacions, llibre de bibliòﬁ l amb Miquel Plana (2003), Jerarquies (premi internacional Laureà Mela, 2003), Iconograma (bilingüe, 2004), Ens trobarem a fora (2006), Altres presències (Meteora, 2008) i La ciutat submergida (2010).
Darrerament, Sampere també ha publicat en prosa Pandemònium o la dansa del si mateix (2008). Amb El gratacel (Meteora, 2010), Màrius Sampere publica el que es considera la seva primera novel·la.

· Autor referenciat al Diccionari de la Literatura Catalana (dir. Àlex Broch).
· Màrius Sampere a la Viquipèdia